Error
  • Error de carga de datos de alimentación
  • Error de carga de datos de alimentación
Martes, 01 Diciembre 2015 21:05

Els objectius i la educació.

Escrito por  J. Aguinaga
Valora este artículo
(0 votos)

Assistim impàvids a un nou intent del liberalisme d’acotar o amputar l’estat del benestar. Amb els seus paradigmes ben clars, els conservadors mundials, per que al món globalitzat no podem parlar tan sols de regions, països i continents, continua en el seu atac frontal a l’ensenyament universal. Un ensenyament que no tan sols deuria reduir-se al actual món a escriure i llegir, peró que si per ells fora, tan sols valdria per ser operaris, cambrers i netejadors. Un esperit classista que pretén perpetuar uns privilegis obsolets i quant no fraudulents, d’una classe minoritària.

L’últim actor d’aquest etern conflicte de classe per l’ensenyament ha estat el ministre d’educació espanyol Mendez-Vigo. Be, seríem inexactes, ha estat el savi al que li ha encarregat la confecció d’un llibre blanc de l’ensenyança. Els llibres blancs son una moda molt recurrent a les empreses però poc habitual a la vida comú, on s’estableixen un protocol estilístic o normes de treball fixes per a tot el seu àmbit d’aplicació.

No radica el problema en establir unes normes d’ús, però si en una perillosa mesura que es proposa per al àmbit educatiu i que equipara de forma perillosa educadors i treballadors d’una línia de muntatge, d’un camp o d’una comercial. El treball per objectius.

Quin es el objectiu d’un docent? Formar i ajudar a desenvolupar-se com éssers humans els estudiants, que adquirisquen competències bàsiques per relacionar-se amb els altres, i ser útils per a la societat i per a la seua pròpia existència. Més enllà, aconseguir que desenvolupen una cursa professional que els proporcione els recursos necessaris per no tan sols viure, també existir.

Es possible mesurar aquest resultats a curt plaç? en una magnitud mesurable per tal d’assolir un recull fiable? Pot un alumne que abandona un curs acadèmic aprofitar les ensenyances del docent amb la maduresa? Son els resultats acadèmics o l’avaluació d’adolescents una mesura validable per tal d’avaluar la tasca docent d’un professional? Un professional que volem recordar, a dut a terme un procés de selecció que si degueren passar molts polítics, possiblement estarien a la cua de l’atur.

Un dels mes grans problemes educatius que patim hui en dia, sobretot pel que fa a les universitats, es la mancança de poder dels docents envers els empresaris. La llibertat de càtedra mor quan la universitat, fins i tot la pública, necessita de la inversió privada per sobreviure. El empresari no vol formar persones, vol formar treballadors amb una característica molt específica: que no es facen preguntes i resulten dòcils per al seu poder. A les empreses no els fan falta pensadors ni savis, necessiten ma d’obra i consumidors.

És un atac directe a la igualtat dels esses humans i a la igualtat de possibilitats el pretendre que els professors i la seua tasca es mesuren en virtut de criteris empresarials. Per més que als conservadors els agrade dir que tot el món pot funcionar com una empresa, això es una gran mentida capitalista. Tal vegada, si en lloc de dedicar-se a explotar treballadors per aconseguir les seues fortunes, assistiren més a classe, hui pensaren diferent com pensen: tan sols en el símbol del dolar (tant si fa si diem el euro) al cap.

Deja un comentario

Noticias económicas

Noticias Conciertos