Error
  • Error de carga de datos de alimentación
  • Error de carga de datos de alimentación
Lunes, 07 Marzo 2016 20:17

Llengua materna.

Escrito por  VJMonC
Valora este artículo
(0 votos)

És molt important per algunes localitats la imatge que es mostra a l’exterior, tant al visitant com als mitjans de comunicació. Al passat, aquesta tasca no passava de tenir un bon fotògraf i netejar els carrers en determinats dies, quasi sempre relacionats amb alguna festivitat local o important. Amb l'arribada de la revolució en la comunicació que representa l'aparició d’internet i el sorgiment desmesurat de portals i xarxes socials, aquesta situació ha canviat prou i tant el temps de reacció com la imatge ha guanyat en importància, convertint-se un recurs vital per a l'economia de la majoria de pobles.

Trobem que la imatge corporativa d’un poble és, a la majoria dels casos el portal del seu ajuntament. És de les primeres entrades que es troben als buscadors més usats i també aquella pàgina web que sol portal dins els eu domini el nom del poble. Tenir una pàgina àgil, ben dissenyada i amb continguts interactius atractius és una part important del treball. Que a més es puga interactuar amb l'administració, dur a terme xicotets procediments locals o fins i tot comunicar-se amb els regidors responsables d’alguna àrea converteix la pàgina amb allò que denominen els entesos "web 2.0". Però a més de tot això, la pàgina ha de ser accessible.
El concepte de llengua materna és una part important de les ciències relacionades amb la lingüística. No entrarem en discussions envers aquest terme, encara que podem trobar-lo discutible en certs casos puntuals (pot tenir un ciutadà dues llengües maternes?). Aquest concepte, aplicat a un entorn urbà o grup de persones definit, escau encara més polèmic, ja que, quina pot ser la llengua materna d'un poble? (entenem poble com conjunt de ciutadans que resideixen a determinat territori).
Un poble està compost per gent de diferents orígens, amb diferents parles. En situacions més habituals, aquesta gent desenvolupa tan sols una llengua en comú, per tal de comunicar-se, que esdevé llengua majoritària. Normalment, aquesta llengua és la preexistent al territori. Ara bé, la peculiar evolució històrica del territori llevantí de la península Ibèrica ens porta a tenir àrees coexistents a un mateix territori, parlants castellans i parlants valencians. Tot esdevé per moviments migratoris originaris del segle XVI majoritàriament, a més de moviments successius, que dugueren població de Terol en primer lloc, i d'altres zones castellanes. Per aquesta gent, i per als seus descendents, la seua llengua materna era el Castellà, i res ha canviat. Altra població, va mantenir com a llengua d'ús comú el Valencià o Català, tant si val per aquest article la denominació més enllà de polèmiques. Per evolucions polítiques de l’antic regim, al territori que ens ocupa (País Valencià), la llengua Castellana esdevé llengua de prestigi entre la burgesia, mentre que el Valencià esdevé llengua popular i de les classes baixes. No a tots els llocs passa el mateix i amb el segle XIX i sobretot inicis del XX el Valencià recuperara llocs de prestigi, encara que de forma minoritària. Tota aquesta situació rebenta amb l'arribada de l'estat feixista de Franco, que imposarà el Castellà com a llengua única a tots els estaments. Naturalment tot aquest plantejament és discutible des de diferents posicionaments ideològics, sempre interessats.
No comprenem com una localitat que pretén explotar el seu patrimoni artístic, normalment vilipendiat, i generar nous ingressos amb el desenvolupament del sector serveis, tan sols tinga la seua web disponible en idioma Valencià. Tampoc comprenem com a un poble on una gran part de la seua població no és parlant ni usuària del Valencià, les comunicacions i el seu portal públic local siga tan sols en aquesta llengua. A un món globalitzat, tan sols podem justificar des de la incompetència o des d'un discutible posicionament ideològic el fet que la web, recentment inaugurada en la seua més última versió, no mostre versió en Castellà ni en Anglés...o és que l'idealitzat palau tan sols és atractiu per a parlants de Català? No pot rebre visitants d'Aragó?, de Galícia?, de França o d'Anglaterra? És tan difícil amb les actuals eines electròniques aconseguir açò? No. És costos?, tampoc. Soles és un posicionament polític més que discutible i que posa en clar desavantatge als veïns que no tenen com a llengua materna el Valencià o que vénen d'altres llocs d’origen. Un posicionament de poble i xicotet que potser els realitza en els seus ideals nacionalistes, però que deixa de sumar. El poble més ric no és aquell que manté la seua llengua, si no el que en te varies en ús.

En el millor dels casos, en lloc de mantenir un posicionament lingüístic tan taujà, deuríem superar les barbaritats que va suposar el franquisme per la llengua, i no repetir-les en sentit contrari.

Deja un comentario

Noticias económicas

Noticias Conciertos