Error
  • Error de carga de datos de alimentación
  • Error de carga de datos de alimentación
  • Error de carga de datos de alimentación
Viernes, 13 Julio 2012 02:00

Teories del so 4- Bird. (Charlie Parker)

Escrito por  Joe
Valora este artículo
(2 votos)

En els principis del segle XX molts dels intèrprets que acudien a tocar amb bandes de música, tant a nivell professional com amateur veien com les seves interpretacions, és a dir els seus solos, estaven reduïts a una xicoteta part de la partitura que estaven interpretant, molts van ser els que tenien inquietuds i desitjaven tindre altres estructures dins del mateix tema per poder crear les seves pròpies atmosferes musicals i llibertat per crear les seves melodies, es van anar reunint en bandes més reduïdes, però que deixaven més temps perquè l'intèrpret creés el seu propi món dins l'estructura de l'obra que interpretaven. Podriem dir que aprofitaven al màxim aquests segons que tenien per posar totes les notes que els eren possibles, de manera que la rapidesa que aconseguien va ser realment increïble. A cert tipus de música els estudiosos que no per això han de ser bons intèrprets ni bons compositors la van encasellar amb el nom de bebop, amb aquesta costum de l'ésser humà de posar etiquetes a tot allò que anem coneixent. Recomanem un llibre anomenat la bíblia del bebop, on es recullen escales, acords i temps d'aquest estil, no estaria de més que les ments més inquietes i més obertes es fessin amb ell. També podeu vore en cinema la película Bird de Clint Eastwood que trata sobre la vida de Charlie Parker.

A tots ells hem d'estar agraïts, ja que van començar a utilitzar instruments que fins aquell moment eren simplement d'acompanyament, per a ser les peces clau dins de la banda o grup, ens agradaria en aquesta nova edició parlar d'un dels pioners en el món de la improvisació, no és un retrocés en la nostra secció, és un xicotet homenatge a un de tants mestres amb els que molts aficionats han anat creixent, molts d'ells van plasmar la seva música no només en enregistraments sinó també al cinema, en aquells temps on encara existia la classe i el glamur, on la música tenia el seu lloc i no era un simple producte que vendre en mans d'empresaris sense escrúpols.

 

Bird, com deien a Charles Christopher Parker Jr. (Charlie Parker, saxofonista), va ser un d'ells, una ment oberta, autodidacta, admirador de Lester Young i gran intèrpret. Llàstima que la seva vida es va truncar de molt jove però ens va deixar una herència musical i una varietat de standars que avuí en dia continuen estudiant a les escoles de música (Anthropology, Ornithology,Scrapple From the Apple, Parker's Mood...). Llàstima que aquestes jam sessions com moltes al llarg del temps i del món no estiguin plasmades en gravacions, ja que les dificultats tècniques per a registrar aquestes jam són enormes i la majoria d'elles són improvisades, és a dir ningú sap qui va a tocar ni quan.

Com en la majoria d'aquests casos la seva música al principi no va ser molt ben acollida pels més conservadors del jazz, ja que aquests acomodats en big bands no veien amb molt bons ulls el salt evolutiu que s'estava produint, no comprenien l'interior de ments com la de Charlie, amb la capacitat de crear, amb inquietuds, amb la seva passió per la música, amb la seva contribució al món del jazz, no podem tampoc oblidar a aquells que des del seu anonimat van contribuir a enriquir i millorar tots els camins que aquests grans mestres van deixar, ells ens van deixar uns camins oberts, unes vies per on la resta dels mortals podem arribar a perdre'ns.

Moltes gràcies Bird…

 

Summertime

 

Amb Lester Young

 

All the thinks you are

 

 

Take five. ( standard de jazz.)


 

Amb Dizzy Gillespie. Hot Hause.


 

Amb Miles Davis. (Standard de jazz). A night in Tunisia.

 

En Joe.

Visto 1192 veces

Deja un comentario

Noticias España

Noticias económicas

Noticias Conciertos